- Ens desperten a les 8:00, quant normalment és a les 7 per donar-nos l'esmorzar, els 2 estem atontadissims, em dormit genial aquesta nit, però la gran sorpresa... és que són els Drs. Valcarcel i Barba els que ens donen el bon dia... es veu que tenen moltes coses a fer i... també tenen quelcom a dir-me... em deixen anar a casa! m'he posat molt content, puc na a casa, i dema el matí un altre anàlisi per veure si tot segueix be... i si segueix be... podré passat el cap de setmana a casa, la meva pregunta és qui estarà més content per això, jo o els papes?
- Ja ben content vaig a esmorzar, ens ho preparem tot, però per sort la infermera ve a temps abans k comencem a esmorzar, estàvem tant be que ja ni ens enredortàvem dels nostres anàlisis diaris! així que ens treuen sang a tots dos... i seguidament ja comencem a esmorzar, el Joan no fa gaire bona cara, li entren nàusees i finalment vomita, ell menja poc i jo molt, és normal, seguim tractaments diferents, ell s’acostuma a menjar la meitat del que li porten de menjar... i jo... doncs tot, inclús qualsevol plat el repasso amb un bon tros de pa.
- Ja hem esmorzat un entrepà de “Nocilla” que m’he fet jo amb el pa i la terrina i tres quesitos, u de meu i dos dels que m’han portat. Evidentment ja he pres la meva ració de pastilles.
- Ja són les 10:10, passem un ratet aquí tranquil·lament mentrestant ens canvien els llits i ja a vingut d’infermera i ma dit que d’aquí poquet ja vindria per netejar-me el catèter i per treure’m les vies dels braços, ja tinc ganes. ara a esperar.
- Les 10:53 acaba de marxar d’infermera, ja ma tret les vies dels braços i e pogut veure el forat del catèter, li e demanat si em podia passa el mòbil i me fet fotos a la ferida, jajaja diu que són un morbós, així la gent ja sabrà que porto i no ho haure d’explicar tant. Primer de tot m’ha retirat l’apòsit que cobria la meva nova ferida, ma ensenyat el catèter com estava posat i jo creia que seria un tubet mes petitó, i be, se m’aguanta amb unes ales de color blau que les tinc cosides a la pell, i k ja vaig notar com em feia mal, ja que no em va funcionar la anestèsia a la pell. El catèter que m’han obert és de 3 vies quan normalment és de 2, però, es veu que no sabien quin m’havien de posar i em van posar el màxim. M’han netejar la sang coagulada de l’orifici de la ferida. Netejar-me molt be la ferida per evitar infeccions i re, m’ho tornen a tapar per poder anar tranquil·lament a casa… i, acabat això… cap a casa! Ha vingut el papa i m’ha portat les coses hi m’he preparat i cap a cas, però com que m’ha vingut a buscar caminant… doncs em baixat fins a casa… amb les meves dons benes els braços per les vies k tenia obertes, i amb els catèters, la gent em mira am cara de por, de pena, perquè deu ser, suposo que també deu afectar que quan em mirin exageri la meva respiració, jo, malalt o no necessito fer el tarugo.
- Acabo de parlar per telèfon amb la mama, són les 11:10, quan li ho he dit no s'ho creia, estava molt contenta... ja ho he dit abans que potser fins i tot s’alegrarien mes que jo mateix, encara que, la veritat he d'acceptar que encara que m'hagin agut de posar 15 cm de tub per l'esquena ample... quan escrivia que em deixaven sortir avui mateix... m'he emocionat i casi he plorat de felicitat.
- A les 12:30 arribem a casa, espero que la Rosalia no és faci gaire pesadeta, per sort casi no em parla, em deu tenir respecte al veurem així. Per casa utilitzem un planning del que he de prendre durant aquest dia: A l’hora de berenar m’he de prendre #Magnesio lactato 404,8mg# a l’hora de sopar #Ciclosporina 175mg# i just abans d’anar a dormir #Magnesio lactato 404,8mg#. Apart de tot això tinc les indicacions de si vomito la ciclosporina molt important avisar ràpid i m’han donat altres pastilles per si em fa mal el catèter o si em trobo una mica malament, però.. per sort això no passa. El dia següent he de ser a l’hospital en dejú a les 8 del matí, quina mandra, amb lo que m’agrada dormir i menjar… Apart a casa m’han dit que m’he de controlar, no visites, no menjar crurs ni iogurts, ni embotits, i fer pontat.
