UN DIA MÉS
- Són les 8:00 del matí de dilluns i m’he despertat perquè han entrat a l’habitació a portar-me l’esmorzar i m’han volgut despertar, que si no seguiria dormint. He fet un riuet i he apujat les persianes de les quatre finestres de l’habitació. Arriba la mama que avui no anirà a l’escola fins a la tarda i li explico que he passat una bona nit amb dos somnis inclosos: un de bo i un de dolent, com les notícies; els dos somnis han sigut força estranys, llàstima que de l’últim, el bo, m’han despertat amb l’esmorzar . Encara no puc menjar res doncs estic, com cada dia, a l’espera de l’analítica.
- Cap a les 10:00 venen els metges i, com sempre, em pregunten com estic, com em trobo, quines novetats tinc per explicar... Respecte als granets que, des de fa dies, tinc per: pit, esquena i tot el cap, em diuen que parlaran amb els dermatòlegs perquè passin a veure-ho. Al dir que em trobo força bé em diuen que el pitjor (nàusees, diarrees, vòmits, dolor en mans i peus, llagues a la boca i al coll i caiguda del cabell) encara està per venir. Sona temptador,oi? Algú s’hi apunta?
- Després de dinar mirem una pel·lícula que es diu “Hancock” que ens ha agradat molt als dos.
- Sobre les 18:00 arriben els dermatòlegs i, just un parell de minuts abans, jo havia començat a dutxar-me. Els papes els hi diuen que tornin més tard doncs vaig bastant lent degut a que amb una tovallola m’he de tapar el catèter i, a més a més, qualsevol tasca em cansa i trigo molt.
- Els dermatòlegs tornen més tard i em donen una crema perquè me la posi dos cops al dia.
