SEMBLA QUE TOT VA BÉ
- Em desperto a les 8:30 perquè em venen a fer l’analítica; he passat la millor nit des de que sóc aquí.
- A les 9:00 arriba la mama i, al apujar-me les cortines, ens adonem que la llum em molesta molt menys. Esmorzo bé i sembla que quasi no em raja l’ull ni el nas.
- A les 10:15 ve el Dr. Miquel amb una doctora i es queda sorprès de veure’m amb llum a l’habitació i molt més animat. Em diu que he de prendre més líquid doncs tinc el ronyó una mica tocat de la medicació i, a més a més, per marxar a casa(això no vol dir que ja marxi) cal que prengui molt líquid per poder-me treure el suero. També començaran a donar-me medicació per via oral. Sembla, tal com el papa havia pronosticat, que m’han començat a pujar les defenses però no és gaire fiable ja que els laboratoris del cap de setmana són diferents dels d’ entre setmana i els resultats a vegades són més alts...haurem d’esperar un parell de dies.
- Cap a les 12:00 ve la Carme, la meva salvadora, ja que va ser la que es va adonar del què podia tenir en la seva consulta de dentista.
- Dino molt a gust: una fideuà ”espectaculà” i carn estofada.
- Després de dinar, amb la mama, fem una migdiada de dues o tres hores, també “espectaculà”.
- A les 18:00 ve a veure’m la Lali, la meva tieta.
- Arriba el papa per veure el partit del Barça i, a la mitja part, també arriba el Roger.
- Aquest vespre m’havien de canviar l’apòsit del catèter (cada tres dies), posar-me la premedicació d’abans de les plaquetes (aquella que m’adorm) i les plaquetes. La mama, al marxar a quarts de 7, li comenta a la meva infermera, la Tània, que estic esperant veure el partit del Barça i ella té el detall de venir a canviar-me l’apòsit a la mitja part i esperar el màxim per posar-me la premedicació.
- L’últim quart d’hora de partit em costa de seguir-lo ja que és molt difícil mantenir-me despert amb la premedicació.
- Només acabar el partit em despedeixo del papa i el Roger i em quedo clapat fins passades les 23:00. Em desperto i, al cap de poc, ja em torno a posar a dormir.
