VIDA CASOLANA
- El dimecres, el dia que em van donar l’alta, no sou conscients de lo content que estava, unes ganes d’anar a casa... el meu llit, el sofà, el cuarto de bany, la familia ben aprop, la tele amb més canals...casa meva!
- Els papes em van venir a buscar, l’espera se’m va fer llarga. Vam anar a casa i, un cop allà, la veritat és que estava bastant “chunguillo”. M’havien dit que si arribava a 38º de febre havia de tornar a l’hospital, jo m’anava mirant la temperatura i m’anava posant nerviós... vaig arribar a 37’9º. Al final el Roger em va dir: “no et tornis a posar el puto termòmetre!” i això és el que vaig fer.
- Em trobava molt cansat així que vaig anar a dormir el més aviat possible.
- El dijous, després d’haver dormit 12 hores, ja ho veig tot molt millor. Per cert, ha sigut la primera nit des de fa un mes i mig que he pogut dormir panxa a terra(sense catèter ni tubs), encara que em sentia estrany.
- Vaig estar tot el dia descansant ja que em notava molt cansat.
- El divendres ja va ser un dia més actiu, per força.
- Em vaig llevar a quarts de 7 doncs a les 7:00 havia de ser a l’hospital de dia per fer-me l’analítica; no sé quin problema hi havia però no em van agafar fins a un quart de 9 i jo ja no podia més( havia dormit poc i estava en dejú), la mama estava amb mi i en Roger a fora amb el cotxe esperant per tornar-me a casa...quin fred que feia al sortir!
- A les 12:00 torno a l’hospital, ara amb el papa, per la visita amb el metge. Sembla que les meves defenses van pujant i també les plaquetes doncs creia que m’haurien de fer transfusió, com sempre, i no cal doncs en tinc 42.000 que, tot i ser poquíssimes (haurien de ser entre 125.000 i 400.000), per a mi són moltes. Com a mala notícia resulta que hi hauré d’anar durant 5 dies per fer-me transfusions de suero per ajudar al ronyó a treballar ja que la Ciclosporina és molt forta i l’està danyant. Com a bona notícia que no he tornar al metge ni a fer-me analítica fins al dijous.
- A les 15:00, altra cop a l’hospital amb el papa, a fer-me la transfusió de suero. Ara m’han de punxar a la vena doncs ja no porto catèter; em posen 1 litre i mig que triga una hora i mitja en entrar. Quina merda això de les transfusions!
- La resta del dia segueixo descansant ben tranquil.
- Avui dissabte ja em trobo més descansat.
- Al matí he d’anar a fer-me la transfusió a l’hospital de dia i després cap a caseta altre cop. La veritat és que avui em trobo millor doncs ahir, encara que us sembli impossible, em cansava fins i tot d’estar a l’ordinador. Avui em trobo més animat i faig més coses.
- I ara, a mirar el Barça que ve el Roger a casa a mirar-lo amb mi. I el Madrid ... ha punxat!
