QUINA NIT DE GOSSOS!
- Aquesta nit ha sigut horrorosa. Ara són les 10:36 del matí, i ja estic bé, però, la veritat aquesta nit la he passat fatal, la ATG aquesta m’havien avisat que m’entraria fred i que podia agafar febre, i.. realment ha sigut així, de cop començava a tenir fred per les mans... i em tremolaven... després el mateix els peus i mica en mica per tot el cos, tremolant, estava a 38,4 que no és molta febre, però pel meu estat de no tenir defenses... a part em feia molt de mal el cap i la panxa, és a dir... tenia un “todo incluido”. L’infermer de la nit em va estar subministrant medicaments pel catèter per baixar-me la febre, després un antirebutg de la ATG, per més tard continuar passant-me-la. El pitjor no era aquest malestar, sinó que les dues bombes que em subministraven constantment el suero i l’ATG no funcionaven bé i cada 10 minutets es posaven a pitar en senyal que estava obstruïda, cosa que els infermers no entenien perquè estaven perfectament... i clar... amb molt mal de cap, febre, intentant dormir i que molt sovint soni un so molt estrident que no et deixa descansar... ho he passat malament, la veritat.
- Per sort al matí ja estava millor, cansat de no haver dormit, però bé.
- Com sempre m’han fet una analítica ben aviat, i després ja sobre les 9:00 m’han portat dues torrades petites que hi he empastat una terrina de “Nocilla”, cinc galetes Maria que he sucat a la llet i prou, la veritat és que era el primer cop que no tenia gaires ganes de menjar, tenia la panxa com remoguda, espero tenir molta gana a l’hora de dinar.
- Són les 11:30 i el papa marxa perquè a les 12:00 m’han de donar la meva ració de quimioteràpia. Just quan m’estic preparant per dutxar-me... entra el barber i em diu que ve a tallar-me el cabell. M’assec a la cadira, i res... cabell fora, amb màquina deixant-me ben pelat, pelat, ara ja sóc un Skin! Mentre em va tallant el cabell em recordo de la pel·lícula “ V de Vendetta” quan a la noia la rapen el zero, és la mateixa sensació de solitud, mirant a una paret. En acabar, directe a la dutxa on gaudeix-ho, però se’m fa estrany notar-me el cap tan pelat.
- A les 12:00 em posen la segona bossa de quimioteràpia i, quan em porten el dinar (espaguetis amb beixamel, carn amb bolets i macedònia) no tinc gaire gana i, en canvi, tinc l’estómac ben remogut. Em menjo el primer plat i una mica del segon i les postres. Avui, a diferència d’ahir, fa molt bon dia i encara que no puc notar el fred o calor de fora, veig que hi ha on cel ben blau. La mama arriba a quarts de 2 i em porta el diari Sport però la veritat és que no em ve de gust mirar-me’l doncs tinc més aviat son i cansament. M’han dit que, cap a les 4h. Em tornaran a posar la bossa de la temuda ATG... a veure què passa aquest cop.
- L’Isidre marxa cap a les 17:00 ja cap al seu poble, a Prats del Lluçanès. Ja l’hi han donat l’alta. I m’han dit que vindria ara a fer-me companyia el Sergio, un noi, segons diuen, molt agradable de 35 anys, de la Mina... Haveure que tal ens portem... jajaja.
- Estic per aquí amb en Roger, la meva Medul·la, que m’ha vingut a visitar ja que la mama li ha dit que m’havia notat molt apagat i ell m’ha vingut a veure... Oooooh!!! Que bonic!. Al cap d’una estona, ja havent-me posat la meva tant “desitjada” ATG, en Roger ja marxa.
