PER FI UNA BONA NIT
- Ooohhhh...! Són les 8:00. Ja tenia ganes de poder dormir, el papa també ha dormit bé encara que no crec que el silló sigui comparable al llit.
- Són quasi les 9:00 i la mama ja està aquí. Esmorzo i el papa ja marxa.
- Aquests dies, sobretot a partir d’ahir, estic molt mimós. Normalment, sempre que la mama em volia fer alguna carícia, li deia que parés, que no fos pesada i ella es quedava amb les ganes; ara, en canvi, sóc jo que n’hi demano contínuament, m’agrada i em fa sentir millor. Suposo que, en aquests moments, ho necessito. La mama està encantada de poder mimar al seu nen petit.
- Passa la doctora i li fem el nostre llistat de preguntes que ella va contestant amb molta paciència i, en acabar, ens diu: “Què, he passat l’examen?”
- Cap a les 13:00 em porten el dinar amb una fideuà molt bona de la que em menjo quasi la meitat que, tenint en compte el poc que menjo aquests dies, és tot un èxit. A més a més m’ho he menjat assegut en el silló, senyal que avui està sent un bon dia, espero seguir així.
- A les 15:00, després d’una gran sessió de “mimos”, arriba el papa. La mama marxa i ens posem a fer la migdiada fins les 16:00 tocades. Em prenc quasi tot un got de llet amb Cola –Cao per berenar.
- Passo la resta de la tarda amb el papa veient la tele i escrivint. Per cert, aquests últims dies, tinc contractats dos “negres” que escriuen per mi; són el papa i la mama però l’únic que fan és escriure el que “El rei de la suite” els dicta i no deixo que la mama redacti al seu estil massa correcte que no és el meu.
- A les 18:00 arriba la mama i marxa el papa. Passo la resta de la tarda-vespre entre els “mimos” de la mama, escrivint i sopant una mica de calamars a la romana.
- Per cert, estic molt agraït a tothom que es preocupa per mi. Molta gent m’envia missatges que no contesto, però si que els llegeixo i valoro molt. A vegades tampoc contesto les trucades perquè tinc el mòbil en silenci per descansar millor.
