40 HORES INGRESSAT (Roger)
- Són les 18:05 i arribo a Sant Pau. M’han dit que ingressi entre les 18:00 i les 18:30. Abans vull passar a veure el Miquel, però com que li estan fent un tac no em deixen entrar. Em dirigeixo cap a les oficines d’ingrés amb la mama. Com ja ens havien dit em toca al pavelló de Sant Jaume (pavelló nº1) al llit nº5. Una infermera (força maca per cert) m’ensenya on és el llit, m’obre una via a la mà esquerra i em posa la pulsereta de “todo incluido”, ara si que ja estic oficialment ingressat. Els infermers de la planta tota l’estona pregunten qui és el malalt i que què em passa (faig bona cara i encara vaig vestit de carrer) i els hi he d’explicar tot.
- M’escapo un moment per anar a veure el meu germanet. Està molt baix de defenses i té febre. Quan entro a l’habitació tremola de fred i fa força mala cara, he de confessar que marxo un pèl espantat.
- Són les 18:45 Ja de nou a la meva habitació, després ja comentarem la joia de company que tinc, la infermera em diu que jo no puc sopar i em deixa sobre el llit dos paquetets de plàstic i em diu, tot marxant i com qui no vol la cosa: “Això és perquè et rasuris la part púbica”. Altooooo!!!! Que què volen que em faci... Veig la meva dignitat sortint per la porta. Primer em diuen que cal que em depili de mitja cuixa fins al melic, davant i darrere (ous inclosos!!!!), després que no ho saben segur... Al final decideixo fer del melic fins a sobre la cigala (perdoneu l’expressió) i si no els hi agrada que m’ho arreglin a quiròfan. M’han donat dues gillettes (d’aquestes que si volguessis suïcidar-te tallant-te les venes acabaries morint de la desesperació) i una esponja. Munto un sidral espectacular dins l’immens lavabo, amb el morbo afegit que no hi ha balda i en qualsevol moment pot entrar algú i trobar-me amb pilotes i una gillette a les mans. Per sort això no passa i acabo, amb no massa traça, amb la feina encomanada.
- Cap a les 21:00 em ve a veure el Pol (amic d’Arenys de tota la vida) i mentre som a la sala de visites un dels infermers em diu que faig bé d’estar-me a la sala ja que m’ha toca’t el millor company d’habitació imaginable. És un mal educat i es pensa que els infermers son els seus esclaus i tota l’estona els demana coses i no dona mai les gràcies però, aquí s’acaba tot? Clar que no!!!! Té problemes respiratoris i de tant en tant respira súper fort i sembla que s’ofegui. Té una televisió petita connectada les 24h del dia, i no amb el volum baix precisament. Per acabar de rematar la festa es tira uns pets que farien trontollar la muralla xina!!!!
- La infermera m’havia col·locat dues bosses de “suero” (mig litre cadascuna) cap a les 7 de la tarda i em diu que em duraran fins al matí següent .A les 00:00 em dono compte que ja se m’han acabat i vaig a que me’n posin més. Ja deia jo que pixava molt!!! No he sopat i a les 00:15 para davant l’habitació un carret carregat de iogurts, flams, sucs... Controlo l’instint de saltar al coll de la infermera que el porta ja que m’estic morint de gana. Després de consultar-ho amb la doctora de guàrdia em deixa prendre un iogurt i un suc de préssec , menys mal!!!!! No tinc massa son i em passo l’estona llegint, amb la tele del meu estimat company a tot drap, és clar. A les 3:15 considero que ja n’hi ha prou i em poso a dormir.
