- Aquest matí a les 6:15 ja estàvem ben desperts tant el papa el Roger i jo, ja que el papa ens ha de portar a l’hospital que tenim varies visites. Com que ens hem de fer anàlisis de sang el Roger i jo anem en dejú. El papa ens porta en cotxe i després ell marxa que ha d’anar al gimnàs. Hem anat a la sala d’espera fins que ens ha tocat i hem entrat junts, la infermera pobreta tota l’estona ens confonia, ens han tret sang, al Roger uns 14 tubs de sang, però bé, cap dels dos ens hem marejat ni re per sort, jo ja estic massa acostumat, i amb el que queda per endavant… si em mareges per uns tubets de sang.. malament rai. Jo creia que utilitzarien la meva super via catèter però m’han dit que no, que per l’anàlisi no, llàstima, tinc ganes de provar-la. La infermera que ens ha atès és amb la que després teníem una cita perquè és la que ens ho programa tot, així que ja u vam programar durant l’anàlisi i vam tenir lliure fins les 10 que el Roger tenia hora amb el Dr. Valcarcel.
- Així que sobre les 8:00 ja estem disponible si anem i ens comprem un entrepà cada un i un “Cacaolat”. Lamentablement el meu entrepà no podia ser amb pa am tomàquet, ja que el tomàquet és un producte cru, tampoc puc demanar entrepà vegetal, així que em vaig demanar un de formatge que tot i ser sonso… estava bo! (deuria ser la gana).
- A les 10:30 arriba el Valcarcel i ens diu que millor anem a fer totes les probes i que més tard, quan tinguem resultats ja tornarem a anar, així que anem a fer un electrocardiograma, després ja vam na a fer una radiografia de la caixa toràcica, tot això el Roger n’era el protagonista, jo nomes l’acompanyava, perquè jo no tenia que fer coses fins les 12:30.
- Com que ja quedava poquet per les 12:30 abandono el Roger i marxo a la meva destinació, a infermeria a que em facin la cura del catèter, a veure si es una noia ben maca, jajaja, posats a triar… Em fan esperar un quart d’hora però i després un home em va dir que seria el meu infermer de cures del catèter així que ens veuríem molt i re, ens vam presentar, i la veritat em va donar moltíssim confiança. Vaig fer-li totes les preguntes sobre la dutxa i aliments que podia prendre i me les va contestar totes, genial. Llavors ja vam començar amb la cura i la neteja del catèter. El meu catèter té tres vies i el que s’ha de fer es primer mira si funcionen xuclant sang am una xeringa, desprès si va be… doncs tornar la sang cap endins… i posar-me un líquid per evitar que es coaguli i tema vies del catèter solucionat. Després en Josep Manuel em va ensenyar com mel havia de netejar. Primer de tot retirar l’apòsit i impregnar una gassa amb aigua i sabó normal de mans i netejar el forat del tub que m’entra a dins, sense por però vigilant que no estiri els punt que m’enganxen el catèter a la pell. Després un cop ben net assecar la zona amb una altra gassa fins que quedi ben net, sempre començant de la ferida cap enfora. Posteriorment… una altre gassa amb molt de Topiònic i escampar-lo per el forat i per tota la zona propera a on anirà l’apòsit. Esperar uns dos minutets a que el Topiònic s’hagi assecat i amb una gassa toca per tot arreu per retirar les sobre de Topiònic. Per acabar cobrir el catèter amb l’apòsit enganxant-lo sobretot amb la postura del braç en gerra per, posteriorment poder moure el braç sense que em tibi. I, finalment posar els 3 tubs del catèter de manera que no se’m puguin enganxar amb la aixella.
- Un cop finalitzat i sense cap dubte em va dir que podria dutxar-me sense haver-me de preocupar de l’apòsit un cop a la setmana... Normalment m’he de dutxar amb una tovallola sobre el catèter i abrandant-lo am la mà per evitar que se’m mulli, però un cop a la setmana podré treure’m apòsit i netejar-me sense problemes, quina gozada! Finalment ja ens vam acomiadar i em va dir que havia de demanar hora pel divendres per tornar a fer la cura.
- Ja eren passades les 13:15 que el Dr. Luca ja m’estava esperant per la visita preferent que teníem programada per les 13:00. Em va comentar això, que a les 14:00 tenia pendent una altre transfusió de plaquetes perquè estic molt baix, com de costum, a 7.000.
- Ens vam retrobar amb el Roger perquè els dos altre cop ja estàvem lliures i vam esperar que fossin les 14:00 i re, vam entrar a la sala on sempre em van les transfusions i aquest cop me la ven fer per el catèter, la veritat... és molt més còmoda, i les meves venes ho devien agrair, perquè ja estava cansat de tantes punxades, en canvi amb el meu accés directe era millor. Primer de tot... em posen una ampolla de suero, després una de antiestamínic perquè no em faci una reacció al·lèrgica a les plaquetes (cosa que ja m’havia passat anteriorment i m’havia espantat una mica, més que res perquè no podia respirar... re, una cosa sense importància... jajaja), després una altre ampolla de suero i finalment la meva ració setmanal de plaquetes. La veritat... aquet dia no estava gaire còmode, no se, em posava nerviós i no sabia com posar-me, tot i que el Roger estava allà, però jo no tenia re a fer, el pròxim dia em portaré la Nintendo DS amb bateria, ja que aquet dia... sense bateria no va ser gaire útil. En fi, que vam arribar a casa a les 17:00 de la tarda, els dos molt cansats d’estar tot el dia l’hospital, i jo a sobre aquestes deu hores amb la mascareta, que, realment... no es la cosa més còmoda del món.
- En resum, ens han dit que el més probable és que el transplantament es farà a finals de la setmana vinent, o el dimecres o el divendres, i que en Roger com a molt s’haurà de quedar a dormir una nit, però no ho creuen.
