PRIMER DIA DE QUIMIOTERÀPIA
- Ahir a la nit sobre les 00:00 ja em van posar una bomba amb una bossa de 2,5 litres de suero, aquest suero em durarà fins les 12:00 del matí següent, es veu que m’han de donar molt de suero perquè el tipus de quimioteràpia que jo rebré és molt agressiva pel ronyó i ja se sap, més val prevenir que curar. La intenció és que cada dia em posin 5 litres de suero, el que comportarà que pixaré moltíssim. De fet, ja durant tota aquesta nit he estat fent pipi com un desesperat, mare meva, he dormit poquet per culpa de pixar tant. M’he llevat uns quatre o cinc cops, i ara ja orinant dins les meves ampolles del número 11.
- A les 8:10 ja m’han portat l’esmorzar, per sort... em segueixen portant les meves tarrines de “nocilla”, es nota que em tenen fitxat, perquè aquest cop jo no els ho he demanat. A part també m’han dut un got de llet ben calentona i un croissant que he obert per la meitat per empastifar-lo amb la crema de xocolata. De cop ha entrat la infermera i m’ha dit que no m’havien fet l’analítica, me l’han fet, només quatre tubs, i he pogut continuar esmorzant. Amb l’esmorzar m’he pres: #Sandimmun Neoral, ciclosporina,100mg# #Zantac,Ranitidina(hidrocloruro),150mg# #Norfloxacino, Normon, 400mg# #Aciclovir, Pensa, 800mg#.
- 9:50 acabo de sortir de la dutxa que, per cert, m’ha anat genial, encara que he hagut d’anar amb la meva mà dreta (pal on penja la bomba que em va subministrant el suero), creia que seria incòmode, però no ho ha sigut, ja que els cables són llargs i he pogut deixar la maquinaria fora. La mama ja m’ha trucat i m’ha dit que d’aquí una estoneta ja vindrien a visitar-me. En acabar la infermera em fa la neteja del catèter, que per cert... tant el forat com els punts els tinc ben cuidats. En acabar ja comencen a preparar-me per la quimioteràpia, m’han posat una altre bomba amb la pre-medicació i res, a esperar.
- El Barça va guanyar ahir sobrat 4-1 al Màlaga. Des de l’habitació es veu que fa molt mal dia, molt de vent i pluja, i jo aquí ben còmode al llit sense passar fred, si és que no sé perquè em queixo, si em tracten com un rei. El meu company de regnat ara s’ha posa a fer les seves sessions de gimnàstica, si es veiés segur que deixaria de fer-les.
- Són les 12:50 i ja fa una estona que està aquí la mama, m’han fet una canvi de la bossa de suero i ja me’n han posat dos litres i mig més. Miquel prepara’t per pixar! Farà 10 minutets que he rebut per primer cop la Quimioteràpia, consisteix en una bossa de color taronja que serveix per absorbir les radiacions ultraviolada i a dins hi ha una altre bossa amb el líquid de la quimioteràpia que és #ciclofosfamida, 3900mg# dissolt en mig litre de suero. Bé, família i amics, aquí comença tot! De moment porto de 10 minuts i... evidentment, no noto res; ja ho notaré ja...
- Són les 13:50 i ara ja fa 5 minuts que s’ha acabat la meva ració de quimioteràpia diària. Dura 1hora. Per aquesta tarda hi ha programada una transfusió de sang, ja que la veritat és que estic bastant blanc, ja m’estan confonent amb l‘Iniesta.
- Just són les 16:00 i acaba de venir una infermera i m’ha tret sang per verificar el meu grup sanguini per fer-me uns transfusió de sang. Ara ja m’estan transfonent sang, i.. la doctora m’ha dit que més tard em passarà ATG que es veu que és més fort que la quimioteràpia, que em poden agafar reaccions molt fortes tipus convulsions, fred, febres. Espero que a mí no em passi res d’això. Estic cagadet cagadet.
- El papa ha vingut cap a les 17:15 i res, just arribar ja m’han posat la temuda ATG, que, per sort, almenys de moment no m’ha donat reacció, ja que m’ha dit la infermera que és probable que m’agafés molt de fred, per sort, de moment no. Estant el papa aquí m’agafa son degut a una de les coses que em posen per evitar el rebutg de ATG. L’ ATG aquest es veu que m’estarà entrant fins la matinada.
- A les 18:30 aproximadament venen el Bernat i la Lali, m’ha fet molta il·lusió, no m’ho esperava, els hi he estat explicant tot. A les 19:00 em porten el sopar i ells aprofiten per marxar.
- De sopar em porten unes albergínies que només destapar-ho ja em fan fàstic, (suposo que són coses de la quimioteràpia) i no les menjo, per sort de segon hi ha unes crestes “empanadilles” que a dins tenen formatge i estan molt bones, les saborejo tant com puc i d’acompanyament hi ha uns patates bullides que les aixafo ben aixafades com els nens petits. I de postres prenc el plàtan, i, per acabar el pa me’l menjo acompanyat dels “quesitos” que m’ha portat el papa. Finalment... prenc un polvoró dels que a mi m’agraden i el menjo amb moltes ganes.
