divendres, 21 de novembre del 2008

21 de Novembre de 2008

MÉS SINUSITIS

- He passat una nit de merda despertant-me cada hora per culpa de la bomba que pitava i no aconsegueixo dormir bé fins al matí.

- Avui, per primer cop, m’han portat cereals per esmorzar i me’ls he pres molt de gust.

- A mig matí passen els doctors a veure com estic i em diuen que s’han assabentat que estic fent un blog i em demanen si ells podrien accedir-hi o és privat. Els hi dono el nom del blog perquè puguin entrar-hi.

- Ha sigut un dia una mica atabalant ja que, a part del papa i la mama, ha vingut la tieta Núria, màxima comentarista del blog; després la Mireia amb la tieta-padrina Maite que m’ha portat gel d’avena per la dutxa i un plat de menjar acabat de cuinar que estava molt bo, llàstima que me’n canso ràpid. Just quan marxen arriba en Roger,al cap d’una estona se’n va a casa a dinar i torna una altra estona que aprofitem per dormir, fins a dos quarts de 7 que té francès.

- A les 19:00 arriba la mama i el sopar.

- Estic tot el vespre força tranquil, a les fosques i relaxat. És clar, a les 19’40 m’han posat el Benadril que m’adorm i després una bossa de plaquetes.

- A les 23:00 la mama marxa i em deixa ben preparat per passar una bona nit.

20 de Novembre de 2008

SINUSITIS

- Aquests dies destaquen per les molèsties que tinc al costat dret de la cara: ull que em plora, nas que em raja aigüeta, mal de cap i, sobretot, molta fotofòbia(em molesta moltíssim la llum); això fa que hagi d’estar tot el dia estirat al llit, a les fosques, i sense poder veure la tele ni fer anar l’ordinador.

- Des del dia 19 que cada matí em punxen” Neupogen”, que són defenses.

- Sobre les 9:00, després d’esmorzar, em posen una bossa de plaquetes per si hi ha alguna complicació amb l’otorrino.

- Ahir, cap a les 12:00 del matí, em van portar en ambulància cap al consultori de l’otorrino que està a l’hospital nou. Assegut en un silló em van anar posant tires de cotó fluix empapades en anestèsia pel forat dret del nas, jo em vaig anar notant el nas i la boca ben adormits; aleshores em van posar un tub d’uns 20 centímetres amb una llanterna i càmera a la punta, d’aquests 20 cm. com a mínim la meitat van entrar-me a dins i, amb una mena de bastonets, guardaven les mostres que m’arrencaven. Després de tot l’enrenou em van retornar a l’habitació per deixar-me descansar, que bona falta em feia.

- Per cert, aquell dispensador de morfina que m’havien posat per les llagues de la boca i que jo no feia servir, ara si que l’utilitzo més que res pel dolor de la sinusitis doncs les llagues de la boca ja estan curades. La morfina, apart de poder-me’n administrar quan ho necessito, em va donant dosis constants perquè quan jo premi el polsador sigui més efectiu.

- A les 19:00 em posen dues bosses d’hematies.

- Cap a les 20:30 faig una mica de febre(37’7º) i la infermera em posa un paracetamol.