divendres, 17 d’octubre del 2008

Dia 17 Octubre 2008 (5èdia)

- Són les 8:00 i ja hem arribat amb el Roger a l'hospital, jo he passat directe a l’habitació i he descansat una estona, fins que han vingut a treure’m sang per fer l'analítica, després ja me pres el esmorzar, que, per cert ha sigut el millor esmorzar que he tingut aquí, normalment em portaven un panet amb “Nocilla”, però avui era un brioix força gran que me l'he partit per a meitat i una meitat la e sucat a la llet i l'altre l’he posat amb “Nocilla”, quina gozada!

- Després d'esmorzar que, per cert ja tenia molta gana m'he pres la meva ració de pastilles, avui record, n'hi ha agut 7 les tres de la ciclosporina que sumades fen 175mg, la de magnesi, el protector d'estomac, la de cortisona i finalment la novetat, l’antibiòtic pel tema del catèter.

- Ha les 9:25 ja han arribat els meus doctors, el Barba i el Valcárcel. Els he comentat que el meu germà m'acompanyava i ja que era el que m'havia de fer el transplantament si volien que vingués, i m'han dit que millor, així que l'he trucat i ha entrat i després de fer varies conyes, són metges molt de la broma m’agrada que em tractin ells! Li han dit al Roger que aprofitant que està aquí... podrien treure-li sang per després del transplantament si en necessita millor que sigui de la seva. Així que d'aquí un ratet marxarà i jo l'esperaré.

- El papa ha trucat al telèfon de l’habitació i ja li e dit que no ho torni a fer, perquè el Joan la veritat és que no esta passant bon dia i el telèfon és molt sorollós i li e dit al papa que millor que em truqui al mòbil. Al cap de poca estona el telèfon torna a sonar i evidentment és el papa que va a la seva i a tornat a trucat a l’habitació i ja el primer que li he dit ha sigut... papa, on has trucat? ·a l’habitació· I on t’he dit que truquessis? · Al mòbil...· Semblava jo que fos el seu pare... és que no escolta...

- Ara són les 12:18, i el Roger ja deu estar donant sang, el Dr. Barba m'ha vingut a dir que... no només puc passa el cap de setmana a casa, sinó que si tot va be... fins el transplantament puc estarà casa, genial, espero que no m’agafi febre, perquè sinó haure de venir cap aquí, així que toca cuidar-me, i que em cuidin. La infermera m'ha retirat l’apòsit del catèter i me la canviat i ma dit que si aquets dies em sagna una mica... que jo mateix m'ho puc curar a casa, amb molt de Topionic.... i canvia vena, així que perfecte. I ara... esperarà que vingui el Roger (la meva medul·la) i cap a casa altre cop.

- 13:00 Al final m’he quedat a dinar aquí a l’hospital perquè estem pendents de que em donin tota la informació per passar aquests dies i les medicacions i la alta mèdica.

- Finalment entre tot ja són quasi les 16:00 i ja per fi marxem cap a casa, el papa també ha vingut amb moto, i res, marxem els tres junts, amb tots els meus paquets, el papa amb moto, que per cert... està caient un aiguat brutal i acaba xop, i el Roger i jo amb cotxe.

- Arribo a casa amb la intenció d’estar-m’hi tant com sigui possible fins el transplantament ; de tota manera, per exemple, dilluns he d’anar a l’hospital a fer-me les anàlisis per veure com vaig evolucionant sobre el condicionament del cos per el transplantaments i per veure com estic de defenses i plaquetes per si m’han de fer una transfusió de plaquetes.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

http://www.fotolog.com/acudits

Miquel :)
espero q et recuperis aviat i q tot vagi molt i molt bé, de veritat
quan torni ja ens veurem.

muuà (K)

Unknown ha dit...

Carai nano, com escrius! Això és fruit d'aquella hiperactivitat?
I deu n'hi do com arrasa l'enquesta! xD No et pots queixar...
Que vagi bé!

Anònim ha dit...

Hola Miquel
Per fi he pogut arribar a casa i obrir el teu blog per primer cop.
De moment m'he llegit el missatge d'avui.
Ara continuarè al revés.
Segueix així de comunicatiu.
Una abraçada per atu i una altre per la teva medula
Núria

Anònim ha dit...

Hola Miquel,escrius i t'expliques molt bé sembla un guio d'hospital central i per les fotos "guapo", vaja que sembles un actor.
Ja ens anirás possant al corrent, pensem molt amb tú, que tot vaigi molt bé,petons

willy ha dit...

ja veig que tu per un braç trencat no t'hi poses.. com el teu germà.. cagonlamarmésaldaqelbacallà..
ja veig q el bloc el tens on fire :) guai això va molt bé com a teràpia i perquè et seguim des del més enllà q ès el cyberspray..
colta a veure si et pots conectar al skipe quan tinguis conexió pq jo sempre truco des d'allà.. o em passes un número de telèfon fixe (q ja he llegit que no us mola :)) on trucar-te valens..
jo quan em vaig trencar el genoll i el braç em vaig dedicar a llegir i sobretot a viatjar.. agafa uns mapes i proba de donar alguna volta al món.. quan sortis i tinguis temps les ajuntes totes i et vas a passejar, q el món és moool gran ;)
una abraçada des de Belem do Parà