dissabte, 1 de novembre del 2008

01 de Novembre de 2008

DIA DE L’ INGRÉS

- Ja torno a ser aquí a Sant Pau. He ingressat a les 19:20 amb els pares que m’han acompanyat. Hem entrat a la meva nova sala, per sort aquesta és una mica més gran, i, per tant, no tant “zulo”. De moment estaré en una habitació compartida, amb el Sr. Isidre, un home molt agradable que ja deu tenir els seus 60 anys i català de poble. M’he organitzat tot, posant els meus sabons, roba interior (tota blanca), el portàtil amb els seus complements i jocs que he agafat per no avorrir-me tant durant aquesta estància. El mòbil, el carregador, la guia de la televisió, un bloc de notes per apuntar coses i poca cosa més.

- A les 19:30 els pares han marxat i ara m’han portat el meu sopar, que avui consisteix en una crema de verdures que està força bona i de segon unes mongetes tendres amb bacallà, i de postres un plàtan. Amb el sopar m’han portat les meves noves racions de pastilles que són: #Sandimmun Neoral, ciclosporina,100mg# #Zantac,Ranitidina(hidrocloruro),150mg# #Fluconazol,Normon, 200mg# #Norfloxacino, Normon, 400mg# #Aciclovir, Pensa, 800mg#.

- M’han donat també unes explicacions escrites sobre les: “Recomanacions alimentàries per pacients immunodeprimits.” Que si em veig en cor ja ho escriuré, no hi compteu, jajaja. I apart també un full amb la explicació dels aliments que puc i els que no puc menjar.

- Just ara són les 20:15 i l’ Isidre m’ha preguntat si no em fa res que passegi una estona, ja li he dit que no, però el que no m’esperava és que es poses a caminar de punta a punta de l’habitació, el que significa... caminar menys de cinc metres i mitja volta, menys de cinc metres i mitja volta. Un cop al llit està fent exercicis d’aixecar els braços, tornar-los a baixar,... hauré de dir-li que la braça se la guardi per quan vagi a la piscina. També fa com si aixequés peses però sense peses... i obre i tanca les mans. Mou les cames... suposo que és per fer exercici.

- 20:45 El Barça va guanyant a la mitja part contra el Màlaga en un partit en que l’aigua n’és protagonista. El més probable és que comenci a fer quimioteràpia demà mateix pel matí a les 10:00, pels que encara no ho sapigueu hauré de fer quimioteràpia durant aproximadament una setmaneta per eliminar les meves cèl·lules buides i així quan em posin les del Roger aquestes no tinguin complicacions per adaptar-se. La explicació del Dr. Martino (segons el papa Dr. Delgado) sobre perquè he de fer quimioteràpia van ser molt entenedores, i tant a en Roger com a mi ens van agradar. Ens va dir... que és com si jo tingués un bosc cremat on no hi pot néixer cap arbre nou... per tant... amb la quimioteràpia farem una neteja del bosc per poder posar les noves llavors (les cèl·lules mare del Roger) i aquestes reactivin en meu nou bosc.

- De moment no he de fer pipi en ampolles perquè fins que no m’enganxin al suero no és necessari portar el control. En fi, que aquesta nit no estaré endollat enlloc, simplement passar la nit per demà ja començar tot.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ey!me he pasado por tu blog y veo que le pones muchisimo empeño.Ya saps que mi catalan es un poco "de culo" osease patetico XD espero que le pongas tanto empeño como al blog y te cures pronto!!!!
molts petons
Maitane

Anònim ha dit...

Hola guapo.
De diverses fonts m'ha arribat que Sant Pau és el millor centre d'hematologia. Per tant cal confiar i passar el millor posible aquest trangol que se't presenta. Hi ha molta gent que et vetlla en la distància. Sents l'energia? Molts ànims valent.
Núria