dilluns, 3 de novembre del 2008

03 de Novembre de 2008

QUINA NIT DE GOSSOS!

- Aquesta nit ha sigut horrorosa. Ara són les 10:36 del matí, i ja estic bé, però, la veritat aquesta nit la he passat fatal, la ATG aquesta m’havien avisat que m’entraria fred i que podia agafar febre, i.. realment ha sigut així, de cop començava a tenir fred per les mans... i em tremolaven... després el mateix els peus i mica en mica per tot el cos, tremolant, estava a 38,4 que no és molta febre, però pel meu estat de no tenir defenses... a part em feia molt de mal el cap i la panxa, és a dir... tenia un “todo incluido”. L’infermer de la nit em va estar subministrant medicaments pel catèter per baixar-me la febre, després un antirebutg de la ATG, per més tard continuar passant-me-la. El pitjor no era aquest malestar, sinó que les dues bombes que em subministraven constantment el suero i l’ATG no funcionaven bé i cada 10 minutets es posaven a pitar en senyal que estava obstruïda, cosa que els infermers no entenien perquè estaven perfectament... i clar... amb molt mal de cap, febre, intentant dormir i que molt sovint soni un so molt estrident que no et deixa descansar... ho he passat malament, la veritat.

- Per sort al matí ja estava millor, cansat de no haver dormit, però bé.

- Com sempre m’han fet una analítica ben aviat, i després ja sobre les 9:00 m’han portat dues torrades petites que hi he empastat una terrina de “Nocilla”, cinc galetes Maria que he sucat a la llet i prou, la veritat és que era el primer cop que no tenia gaires ganes de menjar, tenia la panxa com remoguda, espero tenir molta gana a l’hora de dinar.

- Són les 11:30 i el papa marxa perquè a les 12:00 m’han de donar la meva ració de quimioteràpia. Just quan m’estic preparant per dutxar-me... entra el barber i em diu que ve a tallar-me el cabell. M’assec a la cadira, i res... cabell fora, amb màquina deixant-me ben pelat, pelat, ara ja sóc un Skin! Mentre em va tallant el cabell em recordo de la pel·lícula “ V de Vendetta” quan a la noia la rapen el zero, és la mateixa sensació de solitud, mirant a una paret. En acabar, directe a la dutxa on gaudeix-ho, però se’m fa estrany notar-me el cap tan pelat.

- A les 12:00 em posen la segona bossa de quimioteràpia i, quan em porten el dinar (espaguetis amb beixamel, carn amb bolets i macedònia) no tinc gaire gana i, en canvi, tinc l’estómac ben remogut. Em menjo el primer plat i una mica del segon i les postres. Avui, a diferència d’ahir, fa molt bon dia i encara que no puc notar el fred o calor de fora, veig que hi ha on cel ben blau. La mama arriba a quarts de 2 i em porta el diari Sport però la veritat és que no em ve de gust mirar-me’l doncs tinc més aviat son i cansament. M’han dit que, cap a les 4h. Em tornaran a posar la bossa de la temuda ATG... a veure què passa aquest cop.

- L’Isidre marxa cap a les 17:00 ja cap al seu poble, a Prats del Lluçanès. Ja l’hi han donat l’alta. I m’han dit que vindria ara a fer-me companyia el Sergio, un noi, segons diuen, molt agradable de 35 anys, de la Mina... Haveure que tal ens portem... jajaja.

- Estic per aquí amb en Roger, la meva Medul·la, que m’ha vingut a visitar ja que la mama li ha dit que m’havia notat molt apagat i ell m’ha vingut a veure... Oooooh!!! Que bonic!. Al cap d’una estona, ja havent-me posat la meva tant “desitjada” ATG, en Roger ja marxa.

- Cap a les18:30 aproximadament entra el meu nou company de habitació: si, es diu Sergio, però és de Tarragona i te 29 anys, farà els 30 el dia que a mí em facint el transplantament. En fi, és un noi molt agradable i que ja porta força temps aquí. Porta dos anys malalt(“linfoma de Hoskin”?), primer es va fer un autotransplantament i ara li han fet de la seva germana. Justament avui ha sortit de l’habitació individual on ha estat dues setmanes i encara ha de menjar tot líquid doncs té la mucosa de la boca i el coll fatal. Em dóna consells de tipus pràctic doncs ell ja és un expert en el tema.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Miquel, soc la mare del Jordi Escolà. A estat molt bona idea això el blog.
No se que dir per animar-te jo que em marejo fins i tot de anar en autobús , ¡¡¡¡¡¡ ets un valent !!!!!!.
Només que cada dia que passa en queda un menys per la teva curació.
Mols petons i ¡ visca el Barça ......!
Mari Carmen

Anònim ha dit...

Estas es un hospital estupendo con autenticos profesionales sanitarios :D Cuando te cures, hay que repetir otra vuelta en piragua como la del otro año que fue divertida!!
molts petons
Maitane

Anònim ha dit...

que bé ja estem a dimecres, nomes falten 2 dies per els "Champions", sona esportiu oi? penso que sereu dos "champions" un que tirara molt be la pilota i l'altre que l'agafara, sera un bon partit!!! Apa dons comença la compte enrera. petonets.

Anònim ha dit...

Em tens enganxadíssima al blog!
Es una barreja entre Gran Hermano i Hospital Central!!. Jejeje

Res noi, que tot surti mooolt beee i a veure si se't torna a veure aviat pel ciberespai que se't troba molt a faltar.

Un petó mooolt fort i una abraçada mooolt gran!

Ànims!

Anònim ha dit...

hola wapu, sóc la cris...(moob per si no hi caus). Com estàs? espero que millor que l'altre dia, encara que no parlem gaire vaig llegint el teu blog eh?que encara me'n recordo de tu jeje :p

bueno, espero que ho estiguis portant bé tot. T'envio molta força i ànims. Un petonet...;)

Anònim ha dit...

Hola Miquel, soc la Mercè (mare Pol)no sé si els pensaments ajuden, pero t'asseguro que tots pensem molt en tú, no se si els petons curen, te n'envio molts i una abraçada plena d'anims x tú i en Roger. GUAPOS!!!

Mireia ha dit...

Demà anirà tot molt bé!!! i no te'n adonaràs q tot haurà passant ben ràpid!

Si és q a més ets molt fort!!
Ànims guapo q tens molta gent q te'n dóna!!!

Mil petonets i abraçades de la teva amiga q es mor de ganes de donartels!!!

Per cert.... T'he escrit un email! quan tinguis internet, no sigui mandrós i llegeix-te'l eh?!! ;)


guapo!!
Mire

Anònim ha dit...

Desitjan que tot vagi bé!

ànims!

Arnau Shawarmero!

Anònim ha dit...

Hola guapu,
la Rosa m'ha dit que dormies aquest matí.
Heu anat de gresca pels jardins de Sant Pau aquesta nit amb el Roger?
No facis cas, descansa quan puguis.
Per cert aquest nou tallat de cabell t'afavoreix
Núria