DIA FATAL
- Passo tot el dia molt malament encara sort de tenir el papa al costat. Gracies en Sergio i la seva experiència cada dia em va donant consells molt útils per anar passant les hores.
- 15:30 és l’hora en que les infermeres venen a dir-me que em canvien d’habitació, em porten a la cambra, la suite. És la cambra número 18, número bo per els papes, ja que és el dia que es van casar, i, per tant ara hauré de fer pipi, caca i vomitar a les palanganes número 18.
- Quin espant, sobre les 19:00 de cop vaig començar a agafar febre i vaig començar a tremolar molt, de manera que tant el Roger, la mama i el papa estaven tant acollonits com jo, tremolava sense control, tenia fred em notava els muscles tensos al igual que la mandíbula, vam avisar a d’infermera i em va posar un “chute” que em va papar de cop, però vaig molta estona com en un globo, despert, però amb els ulls molt tancats, molt relaxat i sonrien... estava genial. Just després del globo em posen més plaquetes i, evidentment el Benadril, que em fa estar mes endormiscat encara.
- Aquesta nit en Roger ja ingressa perquè li pugui “robar” la part de medul·la que em fa falta.
1 comentari:
Miquel! Ja veig que les coses van a millor, que segueixi així!
El 6-0 del Barça al teu Valladolid deuria ser un cop baix no? Vas necessitar plaquetes? jejeje
Pel que llegeixo gairebé sempre tens nocilla, com et cuiden eh!
Que segueixi tot tant bé!
Publica un comentari a l'entrada