divendres, 21 de novembre del 2008

21 de Novembre de 2008

MÉS SINUSITIS

- He passat una nit de merda despertant-me cada hora per culpa de la bomba que pitava i no aconsegueixo dormir bé fins al matí.

- Avui, per primer cop, m’han portat cereals per esmorzar i me’ls he pres molt de gust.

- A mig matí passen els doctors a veure com estic i em diuen que s’han assabentat que estic fent un blog i em demanen si ells podrien accedir-hi o és privat. Els hi dono el nom del blog perquè puguin entrar-hi.

- Ha sigut un dia una mica atabalant ja que, a part del papa i la mama, ha vingut la tieta Núria, màxima comentarista del blog; després la Mireia amb la tieta-padrina Maite que m’ha portat gel d’avena per la dutxa i un plat de menjar acabat de cuinar que estava molt bo, llàstima que me’n canso ràpid. Just quan marxen arriba en Roger,al cap d’una estona se’n va a casa a dinar i torna una altra estona que aprofitem per dormir, fins a dos quarts de 7 que té francès.

- A les 19:00 arriba la mama i el sopar.

- Estic tot el vespre força tranquil, a les fosques i relaxat. És clar, a les 19’40 m’han posat el Benadril que m’adorm i després una bossa de plaquetes.

- A les 23:00 la mama marxa i em deixa ben preparat per passar una bona nit.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

ei! soc la Carmen, segueixo el blog i parlo amb els pares, be sembla que tens problemes pero que vas tirant i ben segur que en un no res será tot un mal son. Segueix amb la teva actitut positiva que es el millor ingredient per la cura (tot i que nessesites als "bates blanques" i el carinyo de tots els que desde fora esperem que surtis de la "bombolla". fins aviat un petó (virtual eh...?)

Anònim ha dit...

Hola Miquel,
Avui tenia pensat anar a Arenys amb el Xavier i l'Enric (que avui no treballava a l'hotel) però m'he despertat feta una figa degut a una setmana una mica massa intensa i hem hagut de deixar-ho correr. El que sento més es no haver-te pogut portar les "palmeres estirades" de can Danés que tenia pensat, ara que has superat el tema llagues.Otra vez será!
M'alegra molt saber que continues animat i optimista. A casa tothom s'interessa per tú, inclosos avia, cosins i tia de l'Enric.
Fins aviat!

Anònim ha dit...

Hola Miquele
Després d'anar a collir olives a Juneda, assitir a una assemblea de Xaldiga per valorar el correfoc he aterrat a casa d'uns amics i els he demanat l'ordinador per saber com anaves.Uf ara que ja he llegit el missatge d'ahir podré anar cap a casa i dormir tranquila.
Per cert quan tinguem l'oli nou ja te'n portaré pel pa amb tomàquet.

Em va agradar molt veure't ahir, estàs molt guapo de pelón.
Un petonet al capet i moltssss
ànims
Núria

Anònim ha dit...

Hola Miquel!

Em va fer moltíssima il·lusió parlar amb tú per skipe l'altre dia.

Ahir vem mirar les fotos amb el Bernat. Estas guapo de pelón, però sí que faríes respecte en un carreró fosc com sugeríes.

La Núria t'està preparant molt dibuixos per quan ja no estiguis en plan bombolla.

Avui he estat amb la iaia, i s'ha posat molt contenta quan li he dit que estàves millor, que ja no teníes febre i que estaves millor de la sinusitis.

Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

Ei Miquel!!

Estic contenta d'haver-te sentit tan bé quan vam parlar ahir per telefon.
Són molt divertides aquestes taules rodones a través del telefon que fem sempre que estàs prou eixerit. Ens deixa a tots amb un somriure als llavis. Quan truquem i no t'hi poses ja sabem que estàs descansant o que no en tens ganes. No pateixis que llavors fem servir la tècnica blog o trucar a casa o a la mare. Això del blog emganxa, eh! A veure si ha penjat res, el Miquel? I cap a l'ordinador.

Au noi, a seguir endavant.

I visca el Barça, que segur que ja està amb el Roger i el Toni davant la tele ara que et trobes més bé.

Un petonet, nebodet.

Mercè (la tieta)

Anònim ha dit...

Hola Miquel,
Soc la Rosa,una companya de l' aigua-gym de la teva mare, ella em va dir això del teu blog i la veritat m' ha semblat una idea genial que esterioritzis tot el que et passa per fora i per dins, les coses compartides son més lleugeres de portar.
Com tothom, et desitjo que els de les bates blanques facin bé la seva feina i puguis tornar a la teva vida de sempre.
Una abraçada.