SEMBLA QUE TOT VA BÉ
- Em desperto a les 8:30 perquè em venen a fer l’analítica; he passat la millor nit des de que sóc aquí.
- A les 9:00 arriba la mama i, al apujar-me les cortines, ens adonem que la llum em molesta molt menys. Esmorzo bé i sembla que quasi no em raja l’ull ni el nas.
- A les 10:15 ve el Dr. Miquel amb una doctora i es queda sorprès de veure’m amb llum a l’habitació i molt més animat. Em diu que he de prendre més líquid doncs tinc el ronyó una mica tocat de la medicació i, a més a més, per marxar a casa(això no vol dir que ja marxi) cal que prengui molt líquid per poder-me treure el suero. També començaran a donar-me medicació per via oral. Sembla, tal com el papa havia pronosticat, que m’han començat a pujar les defenses però no és gaire fiable ja que els laboratoris del cap de setmana són diferents dels d’ entre setmana i els resultats a vegades són més alts...haurem d’esperar un parell de dies.
- Cap a les 12:00 ve la Carme, la meva salvadora, ja que va ser la que es va adonar del què podia tenir en la seva consulta de dentista.
- Dino molt a gust: una fideuà ”espectaculà” i carn estofada.
- Després de dinar, amb la mama, fem una migdiada de dues o tres hores, també “espectaculà”.
- A les 18:00 ve a veure’m la Lali, la meva tieta.
- Arriba el papa per veure el partit del Barça i, a la mitja part, també arriba el Roger.
- Aquest vespre m’havien de canviar l’apòsit del catèter (cada tres dies), posar-me la premedicació d’abans de les plaquetes (aquella que m’adorm) i les plaquetes. La mama, al marxar a quarts de 7, li comenta a la meva infermera, la Tània, que estic esperant veure el partit del Barça i ella té el detall de venir a canviar-me l’apòsit a la mitja part i esperar el màxim per posar-me la premedicació.
- L’últim quart d’hora de partit em costa de seguir-lo ja que és molt difícil mantenir-me despert amb la premedicació.
- Només acabar el partit em despedeixo del papa i el Roger i em quedo clapat fins passades les 23:00. Em desperto i, al cap de poc, ja em torno a posar a dormir.
6 comentaris:
Miquel!!
al final vas
aguantar despert
fins el final del partit
com nooo jeje
va cuida't molt guapo
que aviat ja sortiras
de l'hospital!
ànims!!!
un petó**
Michèle
Hola Miquel.
Soc la Mercè, mare del Ferran i Arnau Barrios, bé quasi no ens conèixem, jo recordo una vegada que vareu venir al Camping Pirineus de Puigcerdà, fa bastants anyets!!!!.
Vaig seguint el teu blog cada dia i tenim noticies a travès de la teva tieta Núria.
Com he dit, no et conec, però pel que he pogut llegir ets una persona amb una fortalessa interior brutal!!!!.
Bé, sàpigues que aquí a Manresa també estem pendents de tu.
Un petó
Mercè (Barrios)
Ostres! Mira que adormir-te cap al final del partit que va ser el més interessant!
Veig que continues amb ànims, i més després de les bones notícies dels metges!
Continua així! Ja parlarem.
Fontde
que tal Miquelituspetitons?, be, per aquest seudónim ja sap qui soc.
Ahir vaig parlar amb la mare i estic contentísssssima..... tot millora, sinusitis, cacones, menjas millor...Nen aixó porta bon cami!!!!!, petonets mots petonets
Hola Miquel soc la Mercè (mare Pol,Júlia...)He passat uns dies que no he pogut seguir el teu blog i quina il.lusió m'ha fet notar la teva millora, estic molt contenta, ets un campió! guanyarás el partit. Petons a tots.
Hola Miquel
Pel que sembla, aviat podràs veure-hi clar i podràs tornar a escriure els missatges sense l'ajuda de la secretària no?
Un ocellet m'ha xivat que se't volen treure de sobre ja? I que aviat t'envien a casa?
ÉS CERT?
Una abraçada
Núria
Publica un comentari a l'entrada