dissabte, 29 de novembre del 2008

29 de Novembre de 2008

VIDA CASOLANA

- El dimecres, el dia que em van donar l’alta, no sou conscients de lo content que estava, unes ganes d’anar a casa... el meu llit, el sofà, el cuarto de bany, la familia ben aprop, la tele amb més canals...casa meva!

- Els papes em van venir a buscar, l’espera se’m va fer llarga. Vam anar a casa i, un cop allà, la veritat és que estava bastant “chunguillo”. M’havien dit que si arribava a 38º de febre havia de tornar a l’hospital, jo m’anava mirant la temperatura i m’anava posant nerviós... vaig arribar a 37’9º. Al final el Roger em va dir: “no et tornis a posar el puto termòmetre!” i això és el que vaig fer.

- Em trobava molt cansat així que vaig anar a dormir el més aviat possible.

- El dijous, després d’haver dormit 12 hores, ja ho veig tot molt millor. Per cert, ha sigut la primera nit des de fa un mes i mig que he pogut dormir panxa a terra(sense catèter ni tubs), encara que em sentia estrany.

- Vaig estar tot el dia descansant ja que em notava molt cansat.

- El divendres ja va ser un dia més actiu, per força.

- Em vaig llevar a quarts de 7 doncs a les 7:00 havia de ser a l’hospital de dia per fer-me l’analítica; no sé quin problema hi havia però no em van agafar fins a un quart de 9 i jo ja no podia més( havia dormit poc i estava en dejú), la mama estava amb mi i en Roger a fora amb el cotxe esperant per tornar-me a casa...quin fred que feia al sortir!

- A les 12:00 torno a l’hospital, ara amb el papa, per la visita amb el metge. Sembla que les meves defenses van pujant i també les plaquetes doncs creia que m’haurien de fer transfusió, com sempre, i no cal doncs en tinc 42.000 que, tot i ser poquíssimes (haurien de ser entre 125.000 i 400.000), per a mi són moltes. Com a mala notícia resulta que hi hauré d’anar durant 5 dies per fer-me transfusions de suero per ajudar al ronyó a treballar ja que la Ciclosporina és molt forta i l’està danyant. Com a bona notícia que no he tornar al metge ni a fer-me analítica fins al dijous.

- A les 15:00, altra cop a l’hospital amb el papa, a fer-me la transfusió de suero. Ara m’han de punxar a la vena doncs ja no porto catèter; em posen 1 litre i mig que triga una hora i mitja en entrar. Quina merda això de les transfusions!

- La resta del dia segueixo descansant ben tranquil.

- Avui dissabte ja em trobo més descansat.

- Al matí he d’anar a fer-me la transfusió a l’hospital de dia i després cap a caseta altre cop. La veritat és que avui em trobo millor doncs ahir, encara que us sembli impossible, em cansava fins i tot d’estar a l’ordinador. Avui em trobo més animat i faig més coses.

- I ara, a mirar el Barça que ve el Roger a casa a mirar-lo amb mi. I el Madrid ... ha punxat!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei hola!

Me n'alegro moltíssim de que per fi hagis pogut anar a casa.
Encara que hagis de tornar per les revisions, com a casa enlloc, oi?
Estic molt content amb l'evolució i poc a poc ja queda menys.

Ànims i una forta abraçada.
Cesc

m@r pellicé ha dit...

Pensava que `no tornaria mai més a comenatr un blog i el motiu és que l'any passat una part de la nota de Microbiologia era publicar i comentar el blog de l'asignatura i vaig acabar fins als webs, però l'altre dia la Gemma Piñan em va passar el link del teu dia a dia virtual i sense pensar-m'ho dues vegades aquí em tens!



cuidat amic meu!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Hola nano!
No havia caigut en que ja no portaves cateter!
Com t'ho fas? Ja pots dormir sense ell? Em semblava que s'havia convertit en una mena d'animalet de peluix que anava amb tu a tot arreu!
Te l'han donat de record o s'ha quedat a l'hospital?
Visca la vida sense cateter!!!

Una abraçada
Núria

Anònim ha dit...

Hola Miquel! Me alegro tantísimo de poder verte, aunque sea por una pantallita de ordenador! Y me alegro tanítisimo de corazón. Sólo desearte que todo sigua muy bien y que seas muy feliz. Te aprecia y quiere. Asun Pérez

Anònim ha dit...

Hola, sóc la Nuria, la cosina del Marc Esbri, simplement dir-te que estic contenta que ja siguis per casa ^^ ... la veritat es que he anat llegint el blog però no em decidia a deixar-te un comentari xD

Res, ànim i cuidat ^^

Petons des de Menorca

Unknown ha dit...

Què Miquel, ja no ens has d'explicar res més? Tan avorrida és la vida a casa, o és tan fantàstica que ja no te'n recordes del blog?
Esperem notícies fresques.....

Una abraçada.
Esteve i Mercè

Anònim ha dit...

Hola Miquel!

Com que hem parlat un parell de cops parlat una parell de cops per l'skipe, sembla que ja no hi ha tanta necessitat de deixar-te missatge. Però no és ben bé així; Ja que hi han coses que val lapena que quedin per escrit. I és que ESTEM CONTENTÍSSIM QUE ESTIGUIS A CASONA PERQUE ES UN SENYAL QUE LES COSES VAN BÉ. ENCARA ET QUEDA TEMPS DE FER MOLTA BONDAT, PERÒ CADA DIA QUE PASSA ÉS UN DIA MENYS.
ÀNIMS I A SEGUIR PUBLICANT.

Lali