HA COSTAT PERÒ, PER FI, JA SÓC AQUÍ!!!
- Que sapigueu que, si fos per mi, no hi hauria més notícies al blog perquè a casa estic més distret i les coses que em van passant no em semblen de tanta importància. Però la mama està molt pesada dient-me que hi ha molta gent pendent del meu blog i, al final, per fer-la callar ... aquí em teniu.
- Tots aquests dies han sigut molt semblants doncs cada dia havia d’anar a fer-me la hidratació de 2 litres que durava dues hores i, a més a més, dos cops per setmana, analítica a les 7h. del matí, hidratació i visita al metge. Hi ha hagut dies que m’hi he estat moltes, moltes hores allà.
- El dimecres 10, en la visita del metge em van dir que estava una mica baix d’ hemoglobina i van haver de fer-me’n una transfusió.
- El divendres 12, veient que la creatinina en sang era massa elevada em canvia la ciclosporina per un altra immunosupressor, el Micofenolat. A la tarda em van fer un TAC per veure com estava de la sinusitis. Aquest va ser un dels dies que més hores vaig estar-m’hi: de les 7h. del matí a quarts de 8h. del vespre amb un parell d’horetes al migdia per estar a casa. Per cert, el Tac va ser horrorós, ja que la postura era molt incòmode i em diu el noi, tranquil, que només seran 10 minuts, com es nota que ell no estava en al meva situació.
- El diumenge 14 agafo febre, de fet el dia abans, al vespre, ja en tenia, però avui en tinc ja al matí. Al vespre arribo a 39º i truquem a St. Rafel bastant espantats pensant que em diran que vagi a urgències o bé que ingressi doncs al donar-me l’alta em van dir que si arribava a 38º havia de fer això. Però no, miren el meu historial, veuen com estic de defenses i em diuen que prengui ibuprofè i, si cal, que ho combini amb nolotil. Prenc un ibuprofè i em baixa la febre de seguida.
- El dimarts 16 vaig a fer l’analítica, la hidratació i la visita mèdica. Em diu que el TAC ha sortit correcte i que ja no tinc sinusitis, m’envia a l’otorrino d’urgències que em diu que sols tinc rinitis.
- Aquests dies, però, començo a tenir mal de coll i em comencen a sortir llagues a la boca.
- El divendres 19 torno a “analítica-hidratació-visita”(ja veieu que no tinc temps d’avorrir-me) i la doctora em diu que estic força bé i que, a partir d’ara, em portarà el doctor Martino doncs ja estic estable i no cal que vagi a”visita preferent”. Això és molt bona notícia i, a més a més, demà dissabte faré l’última sessió d’hidratació doncs els ronyons estan força bé; cal, però que segueixi bevent molta aigua. La mala notícia és que tinc fongs al coll i m’han tret una mostra per analitzar-la; em retiren un medicament antifúngic que prenia per la sinusitis però me’l canvien per un altre pels fongs del coll i boca.
- Dissabte, diumenge i dilluns m’estic a casa ben fotut amb MOLT,MOLT mal a la boca i al coll: em costa parlar, beure(no puc prendre ni la meitat del líquid que hauria de beure) i ja no parlem de menjar. Si vull menjar glopejo una barreja de suero, bicarbonat i lidocaïna i em queda la boca i el coll endormiscat amb la qual cosa no em fa mal però tampoc noto cap gust. Ah!...aquest efecte sols dura uns 5 minuts per tant he de tenir preparada alguna coseta per menjar ràpid i prou. Hem trucat a la doctora i m’ha augmentat i molt la medicació: he de prendre 2 pastilles d’Ibuprofè cada 8 hores, 2 pastilles d’Augmentine 1000 cada 12 hores, el doble de la medicació pels fongs ... Espero que tot això s’acabi perquè estic ben putejat.
- Avui, dimarts 23, anem al metge encara que no tenim visita però és que no trobo cap milloria i vaig carregat de medicació (els dissabtes arribo a pendre 25 pastilles). Em fan una analítica, així demà no caldrà que hi vagi, em treuen una mostra de les llagues i em visita un doctor que, tot i ser de l’equip, no l’havíem vist mai. Com que fa uns dies que em medico i no milloro (penseu que sols menjo alguna cosa per aguantar la medicació, sols bec aigua per empassar-me les pastilles i procuro parlar el mínim) de les llagues, el metge em canvia la medicació per una contra els virus( l’altra analítica va sortir que no eren fongs ni bacteris) i em retira part de la medicació ( entre 10 i 14 pastilles) doncs diu que ja estic molt millor. Sembla que, de plaquetes i defenses, estic molt bé i em diu que puc fer una vida pràcticament normal. Puc anar a un restaurant, a una cafeteria, en transport públic, sempre que hi hagi poca gent i si hi ha algú constipat apartar-me o posar-me la màscara... fins i tot torno a casa amb el Bicing... uau...!
- Bé, volia acabar les noticies dient-vos que estigueu atents al blog doncs abans de Nadal, és a dir demà, espero poder posar-vos-hi una sorpresa.
5 comentaris:
Be,per fi escrius!!! sort que abans d'aquest sistema tenim el telefon, si no imaginat, no en sabriam res.
No desesperis....aviat podras menjar un bon pa amb tomaquet i el que vulguis i per Nadal, tot trituradet. ANIMS Y PETONETS!!!!!
t.maite
MIQUEL PEL QUE DIUS POC A POC TORNES A LA VIDA NORMAL JA VEURAS COM TOT AXO DE LA BOCA ES CURARA I PODRAS MENJAR ESTIC CONTENTA QUE TOT VAIGI PER MILLORAR MOL ET DESITJO A TU I LA TEVA FAMILIA BON NADAL I AL 2009 TOT SOLUCIONAT PETONS
Hola Miquel!
Ja tenim el blog actualitzat, per fi! Sort que com diu la Maite ja ens actualitzem per altres mitjans, sino, patiríem.
Esperem que la medicació et faci efecte ben aviat i puguis disfrutar de les menges de Nadal i d'aquestes festes.
Molt bon Nadal per a tu, la mama, el papa i el Roger.
Mercè, Esteve, Oriol i Eduard
Miqueeeeel holaaaa!
Ja estava desesperada: Obrint el blog cada dia i res.
M'alegro molt que t'hagis d'entendre amb el Dr Martino, són bones notícies.
I confio que aquest mal de cap de les pupes a la boca s'acabi aviat.
Una abraçada molt forta i fins molt aviat
Núria
Hola miquel!!!
Quins dies,els que passes.
Bueno bon Nadal!
Joan
Publica un comentari a l'entrada