dijous, 30 d’octubre del 2008

Dia 29 Octubre 2008 (a casa)

- Aquest matí la Mercè, la meva coordinadora d’infermeria de Sant Pau m’ha trucat i ja m’ha donat noticies sobre el transplantament, He d’ingressar aquest dissabte allà a Sant Rafel per condicionar-me el cos i anar-me preparant per a poder fer el transplantament.

- Primer de tot, m’ha dit que les visites que tenia preparades pel divendres m’he las ha avançat a demà. El “planning“ de demà és: A les 7:00 Anàlisi de sang, després a les 11:30 hauré d’anar a parler amb la Mercè I el Roger també haurà de venir, ja que demà ens explicaran com anirà tot el tema del transplantament (i, evidentment, jo escriuré aquí al Blog). Just després de que la Mercè ens informi de tot, haurem de baixar al pis de sota on hi tenim hora demanada, a les 12:00 amb el Dr. Martino (que, segons les inventades del papa es diu Dr. Delgado). M’han dit que aquest Dr. És una eminència, un coco i una bestia de la medicina, millor. I re, allà també hauré d’anar-hi amb el Roger. A veure què ens diu.

- La informació que ens ha donat de moment és que el dia 1 de novembre m’ingressaran ja a Sant Rafel. Que el dia 6 de novembre el Roger ingressarà al vespre per passar la nit allà i el matí següent li faran les extraccions, i el mateix dia, si es troba en condicions ja el deixaran marxar, en el cas que no es trobi suficientment be, el deixaran passar una altre nit a l’hospital. La transfusió (transplantament) la tinc el mateix dia 7.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ànims Miquel, tot això acabarà aviat. Continua amb el blog que és genial!

Una abraçada i un petó molt fort.

Per cert, la màscara mola quantitat.

Glòria.

Anònim ha dit...

Pel que veig castanyada a l'hospital!!
No vagis per allà amb la mascara espantant a la gent que això de Hallowwen (s'escriu així?) és un invent yanqui o anglès.
Tu castanyes, panellets i moniatos, si pot ser via normal i sino pel marevellòs cateter.
Molts ànims Miquel i gràcies per compartir-ho. Saluda a la teva mèdula.
Núria

Anònim ha dit...

Be Miquel, espero que adivinis qui soc, ets eixerit i molt valent, tot sembla preparat per una cursa que de ben segur arrivarás a la meta, aixó si amb "la teva medula" en paralel. Aquest blog es una eina que t'ajudara a ser ben aprop dels que estem de alguna manera pendents de aquesta "aventura" en la que en qüestió d'hores t'has trobat. Una abraçada de la cosina de la teva mare....

Anònim ha dit...

Hola Guapuuuuuuuuuu!
Ánims bonic, aquest blog es una passada. Ara ja ens hi hem acostumat i espero que quan tot acabi, continuis deixant les teves vivencies aqui anotades (amb el messenger, no mi aclaro.).
En tota navegació normalment sempre et sorprèn un temporal per molt bé que ho hagis planificat; l´hem de deixar pasar de la millor manera possant´hi tots els mitjans possibles i això es garantia d`exit, d esprès sempre torna la calma. Un petó molt fort.

Anònim ha dit...

Miquel ànims guapo!!

Tots aquest escrits
em fan posar la pell de gallina
però és genial!

Ja veuras com aquest mes
passarà volant i d'aqui res
estaras perfecte de nou.


Cuidat molt!

un petó rei



Michèle