07 de Novembre de 2008

40 HORES INGRESSAT (Roger)

- Em desperto cap a les 7:30 i, evidentment, no em pertoca esmorzar. Em pugen el sabó que porta topiònic i em diuen que no hi ha pressa ja que no em venen a buscar fins les 9. A mi m’estranya ja que ens havien dit que el quiròfan està reservat per les 9. Mentre m’estic dutxant amb el sabó aquest que et tenyeix de groc-taronja(en el mateix lavabo on em vaig rasurar, cada vegada que hi penso...) em venen a buscar i em fan anar amb preses. Evidentment s’han equivocat i em venen a buscar a les 08:45. Bateta blanca i calçotets a sota, sabatilles, mitjons, i no ens oblidem del pal amb els “sueros”!!! Excursió amb cadira de rodes pels baixos de Sant Pau i de pet al quiròfan nº8. Semblen les rambles: infermers, cirurgians, hematòlegs, infermeres de pràctiques... L’anestesista m’explica que les bosses de “suero” que em van posar no eren necessàries i em diu que SI que hagués pogut sopar!!!! Quan vegi a la infermera me la carrego. També em diu que al final em posarà anestèsia total i a les 09:30 em posa un líquid blanc per la via que porto a la mà. Estic en un globus i...ja no hi sóc.

- Començo a ser conscient a la sala de reanimació, són les 13:15. Estic connectat a una màquina que em pren el pols i no se quantes coses més. Com que m’avorreixo paro de respirar i moc coses per alterar les gràfiques, poca feina. Començo a tenir pixera i ostres, m’han robat els calçotets!!! Una infermera em tranquil·litza dient-me que me’ls han tret durant l’operació i que els tinc guardats allà mateix. Sobre mi plana el record de l’operació que em van fer amb 18 anys, també amb anestèsia total, i que al no poder fer pipi van haver-me de posar una sonda. Quina tortura!!! Demano una ampolla i ho intento, de moment no hi ha sort.

- A les 15:00 em porten fins a l’habitació, la bufeta m’està a punt d’explotar. Em porten una ampolla i després d’una estona... Siiiiiiiiiiii, quin descans. Ampolla quasi plena i m’oblido de la sonda. No paro fins que aconsegueixo una fotografia de record. Acabo per no carregar-me a la infermera que no em va deixar sopar ja que han tingut el detall de guardar-me el dinar i me’l porten calent. Tinc una gana animal però el coll em fa molt mal (resulta que quan t’operen et col·loquen un tub al coll per si hi ha una emergència) i no menjo gaire de gust. Per sort a les 18:30 ja em porten el sopar i com que m’he pres un ibuprofeno el coll no em fa tant mal i menjo molt més de gust. Cal afegir que durant els dos àpats hi ha un voltor rondant (el papa) que aprofita tot el que no em menjo. Cada vegada em fa més mal l’esquena ja que l’anestèsia va desapareixent. Rebo diverses visites (Maite, Mireia i Jordi. El Xavi i la Núria van a buscar la Irene a Vilassar, us recordo que va amb crosses, i tots quatre passem una bona estona a la sala de visites que, per cert, és preciosa) i tothom coincideix en el fet que faig molt bona cara. Com que la nit anterior no vaig dormir massa, a les 22:00 em poso taps a les orelles, ja que el meu company té la minitele a tota castanya, i em poso a dormir. Em costa trobar una postura ja que em fa mal tot, tot i així intento no demanar calmants.

- El meu instint devorador em desperta a les 00:00 quan arriba el carro amb menjar. Demano, mig zombi, un flam i galetes. M’ho menjo sense ofegar-me tot i lo dormit que estic. A les 5:30 he de claudicar ja que l’esquena em fa molt mal i no puc dormir i acabo demanat un ibuprofeno. M’ajuda a dormir fins les 7:30.