- He passat tota la nit amb la mama fent-me companyia, ja que vaig demanar-li que es quedés perquè tenia força por. Li han portat un got de llet amb Nescafé descafeïnat i unes galetes ja que ella pobra no havia sopat. Ella m’havia dit que no dormiria, mentida, es nota que està dormint, jo en canvi no dormo en tota la nit, no em trobo malament, però estic espantat i nerviós.
- Per fi, ja són les 8:00 i ha arribat el papa perquè la mama pogués anar a casa i m’ajuda a prendre l’esmorzar, em prenc mig got de llet i un tros de brioix. La meva principal por és menjar i que després em vinguin nàusees, el papa és molt pesat dient-me sempre que he de mastegar bé, que he de beure molta aigua i que els moviments que noto a l’estomac al menjar no son nàusees, és l’estomac que agraeix els aliments. Jo no n’estic del tot segur.
- 9:00 jo segueixo per aquí fent el gamarús amb el papa mentre en Roger ja deu estar entrant a quiròfan segur que acollonit pel que li espera.
- Ja arriba la meva “ració de Roger”, són les 12:30 i m’han dit que el transplantament durarà 3 horetes. M’han dit que l’extracció ha anat molt bé. Per a mi només serà com una transfusió normal de sang, és a dir, pel catèter. En principi havien dit que sols li traurien 800 ml. de sang però a mi m’han portat una bossa de 1200 ml. ah, se siente! Mentre em transplanten jo puc anar fent de tot (dins dels límits d’estar en una cambra aïllada, estar intubat i connectat a una “bomba”, haver de pixar en ampolles, pesar-me i prendre’m la pressió cada dia, tenir malestar general ...).
- Els pares fan torns per estar amb mi i ser a la sala d’espera per tenir notícies d’en Roger.
- A les 15:00 en Roger ja és a la seva habitació i, per torns per no deixar-me sol, els papes i també la Maite, que fa unes horetes que és per aquí, el van a veure. També ve la Mireia i la Núria però a la meva habitació només poden treure el cap mig minut sense ni acabar d’entrar. Em diuen que també ha vingut en Jordi, el meu padrí, però que ha preferit esperar a que jo estigués millor per entrar a veure’m.
- Per sopar, a les 19:00, menjo poquet com sempre però, com la majoria dels dies, els àpats me’ls donen els papes.
- Em trobo bé així que els pares marxen a dormir a casa ben tranquils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada