dissabte, 8 de novembre del 2008

08 de Novembre de 2008

UNA ALTRA NIT D’INSOMNI

- Just a les 00:00 demano alguna cosa per dormir ja que últimament no dormo. Em porten una pastilleta que no em serveix de res i jo penso que són obsessions meves; tanco els ulls, intento no pensar en res però penso en tot. Desesperat aviso a la infermera i em dona una altra pastilla més forta; evidentment no serveix de res, torno a avisar a la infermera i decideix fer-me teràpia de relaxació: s’asseu al meu costat i em va dient que pensi en el que ella em va dient. Al cap d’una estona em desperto i l’aviso, pobre Manoli, i em diu que ha marxat quan he començat a roncar però que d’això no feia ni mitja hora... que desesperant! Finalment decideixo posar-me música fluixa i és la millor solució tot i que em desperto sovint i molt nerviós.

- La mama arriba a les 8:15 pensant trobar-me ben descansat però estic fatal i molt neguitós. Quasi no esmorzo i, ara si, em vaig endormiscant contínuament.

- Mentre estic esmorzant de cop li dic a la mama: “ És normal que suï tant pel sobaco? ” Ho mirem i tinc l’apòsit que cobreix el catèter tot xop. Avisem a la infermera que avisa a la doctora i em diuen que s’ha de canviar perquè s’ha mogut, que ara parlen amb els cirurgians que quan tinguin un quiròfan lliure me’n posaran un altre en un altre lloc. Joder... un altre cop passar per tot allò...

- Cap a les 10:00 arriba en Roger a l’habitació doncs li acaben de donar l’alta. Està bastant adolorit de tota la zona lumbar i li fa mal el coll del tub que li van posar durant l’operació. Avisem al papa i el ve a recollir amb el cotxe per dur-lo a casa a descansar.

- Passen els metges i em diuen que ha anat tot bé però jo els hi dic que estic fart de no poder dormir a les nits i estar tot el dia endormiscat; em diuen que procuri fer coses durant el dia i així a la nit tindré son. Com si fos tant fàcil... si no m’aguanto i em marejo i agafo fred quan surto del llit, com volen que faci res?

- A les 13:00 arriba el papa i em dóna el poc que puc menjar.

- Intento anar fent coses tal com m’han dit, però el que em ve més de gust és dormir (encara que no és qüestió de gustos si no una necessitat). M’estic plantejant la possibilitat, quan surti d’aquesta, de muntar una òptica i és que faig tantes ulleres que en tinc per donar i per vendre...ja, ja, ja.

- Son les 16:30 i arriba la mama i el papa se’n va cap a casa amb en Roger. Al cap de poc venen a dir-me que el quiròfan i els cirurgians ja m’estan esperant però falta una ambulància per dur-m’hi. La doctora comenta que ella ja els hi ha dit que ho podrien fer a la mateixa habitació doncs sóc jove, estic prim i tinc un bon coll però es veu que com que ho tenen tot a punt allà... Jo preferiria que m’ho fessin aquí entre altres coses perquè estic veient un partit entre L’Arsenal i el Manchester. Per sort finalment decideixen venir aquí els dos cirurgians. Fan sortir a la mama de l’ habitació i per sort per a mi, conserven el mateix forat del primer catèter, per posar el nou. Són joves i de la conya, i agraeixen que estigui mirant el partit, fins i tot en un moment puntual, em miro com m’ estant posant el catèter i em diuen que no ho miri, i jo els dic que a mi no em fa fàstic, però el que els preocupa es que no els avisi quan facin gol.

- Tot ha anat genial, no m’han fet mal, amb tot això, els de l’ambulància tal com van arribar van marxar i, tot seguit, em van fer una radiografia a la mateixa habitació, del tòrax, per comprovar la correcta col·locació del catèter.

- Son les 19:00 i em porten el sopar: una exquisida sopa d’estrelles i un parell d’ hamburgueses amb patates al caliu. Prenc unes cullerades ben a gust i de sobte i sense temps de reacció, ve l’ agraïment (tant recordat pel papa) del meu estómac, traduït en una “cascada” estel·lar ,que acaba estucant la paret de pasta (em sap greu si també us he regirat l’estómac). Després segueixo menjant estrelletes ( les que queden en el bol).

- A les 22:00 la mama se’n va cap a casa i el papa i jo ens quedem veient el Barça; disfrutem molt amb el 6 – 0 i amb el partidàs del Barça.

- A les 00:00 em prenc una pastilla i al cap de poc, tant el papa com jo, ens adormim.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Això de les nits d'insomni és un bon mal rotllo. Se del que parlo perquè a mi tembé em foten de mala llet.
Però de fet vas empalmar amb un dia ben mogudet i variat: vomits, canvi de cateter i a falta de 1, 2 partits de futbol.
I després una bona nit ben merescuda!
Núria