UN DIA MÉS
- Són les 8:00 del matí de dilluns i m’he despertat perquè han entrat a l’habitació a portar-me l’esmorzar i m’han volgut despertar, que si no seguiria dormint. He fet un riuet i he apujat les persianes de les quatre finestres de l’habitació. Arriba la mama que avui no anirà a l’escola fins a la tarda i li explico que he passat una bona nit amb dos somnis inclosos: un de bo i un de dolent, com les notícies; els dos somnis han sigut força estranys, llàstima que de l’últim, el bo, m’han despertat amb l’esmorzar . Encara no puc menjar res doncs estic, com cada dia, a l’espera de l’analítica.
- Cap a les 10:00 venen els metges i, com sempre, em pregunten com estic, com em trobo, quines novetats tinc per explicar... Respecte als granets que, des de fa dies, tinc per: pit, esquena i tot el cap, em diuen que parlaran amb els dermatòlegs perquè passin a veure-ho. Al dir que em trobo força bé em diuen que el pitjor (nàusees, diarrees, vòmits, dolor en mans i peus, llagues a la boca i al coll i caiguda del cabell) encara està per venir. Sona temptador,oi? Algú s’hi apunta?
- Després de dinar mirem una pel·lícula que es diu “Hancock” que ens ha agradat molt als dos.
- Sobre les 18:00 arriben els dermatòlegs i, just un parell de minuts abans, jo havia començat a dutxar-me. Els papes els hi diuen que tornin més tard doncs vaig bastant lent degut a que amb una tovallola m’he de tapar el catèter i, a més a més, qualsevol tasca em cansa i trigo molt.
- Els dermatòlegs tornen més tard i em donen una crema perquè me la posi dos cops al dia.
2 comentaris:
Hola Miqueló!
Segon intent, perquè ahir vaig estar repassant tot el blog i et vaig deixar un comentari però no va quedar penjat.
Bé, noi, pensa que cada dia que passa és un menys que falta per acabar amb tot el procés així que ja t´ho vaig dir és qüestió d'aguantar sense que et facin cap gol que de moment tu ja n'has fet molts a favor. Recorda que "qui dia passa, any empeny".
Vaig riure molt llegint els comentaris del Roger sobre el seu fantàstic company d'habitació i la sessió de depilació prèvia al quiròfan.
I tu, a seguir deixant-te cuidar que a les mares i pares ens encanta. Aprofita't.
Segueix amb el teu esperit positiu i amb les terrinetes de nocilla.
Una abraçada, xato!
Mercè
Hola Miquel m'ha encantat el "qui s'hi apunta?"
Estar de tant bon humor és positivíssim, de veritat està comprobat científicament.
Lali
Publica un comentari a l'entrada