DIA DESPRÉS DE REIS
- Com sempre... els dies després de Reis son genials, perquè pots jugar amb el nou Scalextric que t’han regalat, provar-te els mitjons que cada any cauen segur... muntar les noves peces de Lego, jugar a Playmobil amb el germà, però, s’ha de dir... que aquests Reis, i aquestes festes de Nadal en general,han sigut diferents. Per cert, pels desmemoriats... m’heu de felicitar, avui faig 2 mesos, penseu que jo ara tinc 2 dades d’aniversari, el 25 de juny i el 7 de novembre, més regals, olé oleeé!
- Aquest Nadal ha sigut diferent... pel simple fet que l’he viscut diferent: amb fred a la closca, tothom pendent de si el Miquel està bé o no..., per cert: estic genial, bé, amb una mica de mal de panxa... però és normal, després de un dia de Reis... menjant com un desesperat embotit, formatge, fruits secs, que feia molt que no en menjava...
- Per cert, dimecres passat,el dia 31, és a dir.. ja fa una setmana, vaig anar a veure el Dr. Martino (el que a partir d’ara serà el meu doctor fixa), i el primer que va dir-me al veure’m va ser que estava molt content dels resultats... doncs us podeu imaginar, jo encara més. No m’havien de fer transfusions de res! Al sentir això vaig notar com les meves venes ja cansades i força castigades feien una celebració. Per fi ! Com a mínim ja estaria més de una setmana sense que m’obrissin una via!
- L’únic problema que tenia eren les llagues de la boca, que per sort ja està solucionat i estic recuperant pes. Penseu que de no menjar vaig arribar a quedar-me en 65kg, quan el meu pes normal es 75kg, i ara ja vaig camí dels 70. Em van fer un canvi de medicació, ara prenc cortisona que em dona molta gana, greix i m’infla la cara. Per sort d’aqui poc em tornaran a canviar la medicació i espero canviar aquesta cara de polvoró que se m’està quedant.
- Ara el dia 9, divendres vinent, torno a tenir visita amb el doctor... i la veritat... espero bones noticies, ja que jo em sento molt bé.
5 comentaris:
Mal de panxa? Hauries de tenir una diarrea... Si no vas deixar de menjar en quatre hores com a mínim!!!
Però m'alegro que estiguis tan bé! De fet, se't veia millor el dia 6! Amb la cara de polvoró que feies anaves de conjunt amb la festa! xD
Apa miquel, que segueixi així! I sort pel dia 9!
carais es veu que ara ho vols explotar :) a part de tenir dos dates a celebrar, vols celebrar cada dos mesos d'aquestes dates, no? lo teu serà un festival..
no em parlis de menjar de nadal que l'estomac encara em retreu no haver probat l'escudella i els torrons amb cava :( quan torni arraso el celler..
un brindis per tu.. slaute
holaa :) em dic Viviana.
una amioga de l'escola m'ha donat la teva direcció del blog ja que estic fent un treball de recerca titulat: el cancer i les seves influències en l'entorn familiar. M'he llegit part del teu escrit i m'agrada moltísim amb la naturalitat amb la que tractes el tema. M'agradaria posar-me en contacte amb tu perque m'interesa molt la teva història i m'agradaria que em donesis el teu permís per incluir al meu treball una part de la teva experiència.
M'agradaria saber una mica més de tu. Moltes gràcies
per cert, si siguèssis tan amable de posar-te en contacte amb mi aquí et deixo el meu e-mail: vivianadap@gmail.com
moltes gràcies.
hola miquel gracies per els bombons que m'ha donat el teu germá. Estic molt contenta de que ya siguis un ciutadá mes, pero aixo si diferent tant amb el grup sanguini com amb dues dates de naixement,no tothom pot pressumir de "diferencies" eh? Apa, viu que has de recuperar els dies que has estat a "l'ombra", pero sense oblidar el que amb tot aixó has aprés. un petó. carmen.
Publica un comentari a l'entrada