diumenge, 28 de juny del 2009

Agraíments

El nostre agraïment per tot l’equip d’hematologia de l’hospital de Sant Pau i, concretament, del pavelló de Sant Rafel. Tant metges con infermers i infermeres, auxiliars i personal de neteja, van fer que, amb la seva professionalitat i gran humanitat, aquest llarg i dur camí, ens fos molt més fàcil. Moltes gràcies també a l’assistent social que, al novembre del 2008, va fer tots els possibles per aconseguir-me l’accés a Internet desde la meva habitació. També volem agrair a la meva tieta dentista, Carme, pel seu ull clínic a l´hora de fer el pre-diagnòstic. Això va fer que es pogués començar el tractament el més aviat possible.


Gràcies a tots els que heu anat seguint el blog d´en Miquel, tant els que hi heu posat comentaris com els que no us heu atrevit a fer-ho, i també als qui, sense haver accedit al blog, heu estat contínuament al nostre costat interessant-vos pel procés i, molt important també, pel nostre estat d’ànim. Agraïments també al Jordi Castelló, cap d’Stonberg Editorial , que ens ha permès passar a paper el bloc del Miquel.

I moltes gràcies a tots els que ens heu acompanyat avui. Sentir-vos tant a prop nostre ens omple el cor de joia i gratitud.


Finalment gràcies al meu germà, que m’ha donat la vida.

2 comentaris:

judith ha dit...

Hola Miquel, i conegut el teu blog a traves d'uns cusins teus que m'han deixat el teu llibre per que el llegis, tinc un fill amb una aplasia medular com tu tenias, se li va diagnostica fa 11 anys, em anat fen durant aquest temps, pero ara a arribat l'hora de fer el transplantament, i llegit el teu llibre amb dos dias, i m'agradat molt, estic una mica espantada, nomes espero que vaigi com t'anat a tu, el problema que la seva germana no es compatible amb ell, a de ser una medula del banc, en tenen una que m'ha dit el metge que es un 9 de 10, que es una bona medula, bueno i m'agradaria saber com segueixas si estas be, per agafar una mica de moral,
jo em dic Judith i el meu fill Marcel, ara fa 4 setmanas que esta ingresat per una infeccio que se li a posat en un punt de la cama que no ya forma de solventar per que esta a cero de defensas, dema l'operan a veure si treiem l'aigua clara, bueno no et molesto mes, una abraçada forte

maria :) ha dit...

Hola Miquel!
no sé si llegiràs aquest missatge però ja se sap, tot i que l'última publicació sigui de fa anys, com el blog encara està obert, hi ha persones que d'alguna manera o altra, hi arribem i de sobte ens trobem amb una gran història.

Només volia dir-te que m'he llegit tot el teu blog i estic molt contenta que finalment tot hagi anat bé, i sobretot, vull destacar la transparència amb la que expliques tot el que has anat visquent i l'humor amb que t'ho has pres. Estic segura que la teva manera de veure la vida i veure aquest 'handicap' temporal, t'ha servit per superar-ho.

Espero que estiguis bé i gràcies per donar-nos el teu testimoni!!
:) i també gràcies al Roger per les seves aparicions, m'he rigut molt amb el tema de la gilette al bany! jajaja

sigues feliç i no deixis mai de somriure ni de fer somriure als altres!