19 de Novembre de 2008

DIA D’INCIDÈNCIES

- Ahir dimarts va ser un dia força tranquil, les úniques novetats van ser que m’han col·locat una bomba de morfina, que no utilitzo perquè no em fa falta. Em continua fent mal l’ull sobre tot amb la llum així que procuro estar sempre a les fosques. Ara, definitivament, “no tinc un pèl de tonto”, ja he arribat a la categoria de “pelón”.

- A les 8:00 l’analítica i l’esmorzar a l’hora,però no esmorzo fins a les 9:30 ja que em fa molt mal l’ull i el cap, és horrible;així estic tot el matí estirat, amb els ulls tancats i amb les persianes baixades.

- Els metges i el papa arriben a les 10:30 i em diuen que em faran un TAC per veure què tinc a l’ull. Cap a les 12:00 arriba l’ambulància que m’ha d’acompanyar a urgències del mateix hospital de Sant Pau,per fer-me el TAC. Mentre me l’estant fent m’entra molta pixera i se’m fa etern. Després torno a l’habitació i allà em relaxo, ja que començava a estar marejat i cansat. El TAC confirma el pronòstic del metges: Sinusitis. El doctor Barba diu que m’ enviaran a l’otorrino per extreure’m una mostra de la infecció del sinus dret, però no serà fins demà.

- Al migdia, a les 14:00 em posen plaquetes i abans la premedicació, que em dóna son, estic menjant-me la poma del dinar i quasi que m’adormo.

- Passo la tarda estirat al llit, mig endormiscat per la morfina doncs encara que són dosis molt baixes em deixa atontat.

- A les 19:00 em porten el sopar i jo, com sempre, demano sopeta. De segon hi ha peix amb arròs i, com que la mama em va portar de casa uns brics de tomàquet fregit, demano permís i me’n poso pel damunt; m’agrada més però ara aquest bric s’haurà de llençar o portar-lo a casa (sort que era dels petits).

- A les 22:00, després d’haver-me posat la crema, marxa la mama cap a casa.

VULL APROFITAR PER FER UNA CRIDA A LA DONACIÓ DE SANG; NO US PODEU IMAGINAR LO NECESSÀRIA QUE ÉS.

A CASA TOTS SOM DONANTS DE SANG, PER TANT, JA N’ESTÀVEM CONSCIENCIATS, PERÒ A PARTIR DE LA MEVA ENFERMETAT ENS HEM ADONAT QUE HI HA MOLTES MALALTIES COM LA MEVA, I TANTES ALTRES, QUE NO TENEN CURACIÓ POSSIBLE SENSE MOLTES TRANSFUSIONS.

FINS AQUEST MOMENT A MI EM DEUEN HAVER FET MÉS DE VINT TRANSFUSIONS DE PLAQUETES I, EN CADA BOSSA HI HA LES PLAQUETES DE 6 DONANTS...IMAGINEU-VOS-HO I FEU CÀLCULS.

NO VULL DIR AMB AIXÒ QUE HAGUEU DE VENIR AQUÍ, A SANT PAU, A DONAR SANG PER A MI, SI NO QUE HO TINGUEU EN COMPTE I, QUAN POGUEU I ON PUGUEU, EN DONEU.

POTSER, SENSE SABER-HO, ESTAREU SALVANT UNA VIDA.

ELS MALALTS US NECESSITEM!